El Romànic

2. L’art romànic; La arquitectura

2.1 El Romànic: un estil religiós

Entre els segles XI i XII l’Occident europeu cristià va compartir un mateix estil artístic: 
El romànic. Rep aquest nom per algunes de les seves característiques i solucions
arquitectòniques, que deriven de l’art romà, i perquè la seva cronologia coincideix 
amb l’aparició de les llengües romàniques. Cal destacar que, a causa de la crisi de 
les ciutats, l’art romànic va ser predominantment rural. Així la majoria de les esglésies.

El pes de la religió durant aquesta època va ser decisiu per a aquest estil, 

ja que la majoria de les obres eren encarregades per l’Església, 
que pretenia fomentar l’apropament dels fidels a Déu i lloar la seva glòria. 

Esglèsia De Santa María de la Oliva

2.2 L’arquitectura romànica

Generalment, els temples romànics eren petits, amb l’excepció dels monestirs
més importants i les esglésies de pelegrinatge
( Com la de Santiago ) que podien arribar a tenir grans dimensions.

Els elements més importants de l’arquitectura romànica són els següents :

- Les plantes tenien forma de creu llatina orientada cap a l’est en direcció a Jerusalem.

El transsepte, que es la nau, i el creuer, que quera el punt d’intersecció, i 
s’alça una torre o climbori.

- A la capçalera es troba l’absis, i en els temples més grans, les naus laterals

s’enllacen amb un corredor curvilini, la girola o deambulatori.

- L’interior del temple és normalment cobert amb volta de canó,

que a vegades és de grans dimensions; sosté gràcies a un seguit d’arc de reforç
( arcs faixons ), que divideixen la volta en trams.

- Els elements de suport són: el mur massís reforçat amb contraforts,

el pilar que pot ser quadrat o cruciforme, les columnes i l’arc de mig punt.

- Les esglésies tenen una torre campanar que serveix principalment per

cridar a l’oració i per avisar de les hores de pregària.