El Preromànic

1. El preromànic

1.1 El preromànic a la península Ibèrica

A la península Ibèrica es conserven un bon nombre d’edificis que corresponen a tres estils
diferents: el visigòtic l’asturià i el mossàrab.
Les obres més representatives d’aquests són, respectivament:
San Juan de Baños (Palència); Santa María del Naranco,
Sant Miguel de Lillo (Astúries), i San Miguel de Escalada (Lleó).

S.M del Naranco

Les esglésies dels diferents estils presenten unes característiques comunes:
són esglésies de petites dimensions.
Les finestres són escasses i petites, per la qual cosa l’interior dels edificis és fosc.
Les pedres estan perfectament tallades i col.locades sense argamassa.

Els temples, usualment, estan coberts amb volta de canó.

S’hi utilitza l’arc de ferradura.

S’hi usa ornamentació geomètrica i floral tot i que també hi trobem representacions d’imatges.

1.2 El preromànic a Europa

L’art preromànic també es va caracteritzar per les pecualiaritats locals, que compartien 
característiques comunes. L’estil més espectacular és el carolingi, perquè correspon a 
una monarquia poderosa que se sentia hereva dels antics emperadors romans.

Els seus edificis eren de proporcions més grans i sovint van ser decorats amb mosaics.