El Romànic - 2

3 L’Art Romànic. La pintura i l’escultura

L’escultura i la pintura estaven al servei de l’arquitectura i també tenien caràcter religiós. 
La seva finalitat era en gran part didàctica: mitjançant l’ecultura i la pintura es volia fer 
arribar al poble, majoritàriament analfabet, el missatge del cristianisme. 
Així es representaven personatges i fets relacionats amb la Bíblia.

Els temes més habituals eren les representacions del pantocràtor i de la Mare de Déu.

3.1 La pintura romànica

La pintura se situava a les naus i els absis del temples, però també es feia sobre taules
que cobrien els frontals dels altars. La pintura romànica es caracteriza per:

- La manca de naturalitat. El pintor no emprava models ni volia representar formes reals 
humanes, sinó que plasmava arquetips.

- El hieratisme. Les gifures tenen un aspecte sever, sense mostrar emocions.

- L’abséncia de fons i paisatges,  L’ús de la perspectiva jeràrquica, L’absència de profunditat i 
de volum,  L’ús de colors plans i la delimitació dels contorns.

Pantocràtor amb el tetramorf del Panteó Reial de San Isidoro De Lleó

3.2 L’escultura romànica

L’escultura romànica comparteix gran part de les característiques de la pintura.
Es localitza sobretot en les portes d’entrada als temples i en els capitells de les columnes, 
especialment els dels claustres.

Representació d'animals fantàstics a Santo Domingo de Silos

La respresentació més usual és la del Judici Final, en què Crist apareix triomfant i envoltat 
pels símbols dels quatre envagelistes. (tetramorf).